La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura
avantpassada de la grega. Sembla que va durar des del 1500 aC fins al
1100 aC aproximadament i que va ser absorbida per les invasions dòries.
Micenes és coneguda sobretot per la figura d'Agamèmnon, rei que
apareix a les obres homèriques. Els grecs creien que la ciutat havia
estat fundada per Perseu.
Vida dels micènicsEls micènics estaven organitzats com una monarquia. Els consellers reials o aristocràcia es distingien del poble ras, que devia tribut o servei al rei, i també dels esclaus. Es donava molta importància a la guerra, els nobles ascendien en funció dels seus triomfs i els cavalls es reservaven per tirar dels carros i no s'usaven al camp. El poble gaudia d'una relativa llibertat. L'economia estava controlada pels escribes, que apuntaven els entrades i sortides de mercaderies de negocis personals i els presents o impostos de palau. Es conreava una agricultura típicament mediterrània, amb predomini de cereals, vi i oli. Les terres es dividien en reials i comunals, com tota la societat. Micenes destacava pel seus teixits, que exportava a regnes veïns, sobretot els treballs en llana i en lli. Els artesans eren especialistes i depenien directament dels sous de palau. Altres indústries destacades són la perfumeria i les obres amb bronze. Marítimament, es van aprofitar dels coneixements navals dels minoics per comerciar, especialment quan aquesta civilització va entrar en declivi. La mitologia presenta ja les figures clàssiques del panteó grec: Posidó (ocupant un paper preeminent), Hermes, Zeus... Destaca la importància de les històries sobre el minotaure i Dèdal. Hi ha una deessa mare anomenada Diwia que no es troba en les èpoques posteriors. Les ciutats micèniquesEra una civilització organitzat al voltant de ciutats fortificades. Les més importants són Pilos, Gla, Cnossos (a Creta), Tirint i per descomptat la pròpia Micenes. Totes constaven d'una acròpolis, d'una cisterna o punt per aconseguir aigua i sortides protegides per fugir en cas de setge, normalment passos coberts entre gruixudes muralles de blocs de pedra. Els habitatges tenien forma quadriculada i imitaven el disseny dels palaus. Constaven d'una o diverses sales amb un passadís central i feien entre 5 i 30 metres quadrats segons la classe social. Els palaus tenen la mateixa estructura que els de Minos i consten de diversos passadissos que separen àrees d'administració i arxiu, recepció i vida de la reialesa. El megaró o saló del tron ocupa el centre, és una estància circular entre columnes decorada amb pintures i luxosos mobles.
|
