|
El nom Hellas (del que deriva Hel·lens) corresponia inicialment a un petit districte de Phthiotis a Tessàlia, des del que es va estendre com a denominació a tota Grècia. No obstant durant el temps d'Homer no era comú de la nació grega. Homer anomena als grecs com a danes, aqueus o argius; però al començament del període històric el nom ja s'havia estès a tota la nació que es considerava descendent d'un ancestre comú de nom Hel·len. Qualsevol lloc poblat per grecs era part del mon hel·lènic. Hellas s'utilitzava també per designar les terres entre el golf d'Ambràcia i l'istme de Corint: Dicaercos i Scylax l'anomenaven Hellas Continua i els historiadors moderns Hellas pròpia. El romans van anomenar al país Grècia (Graecia) i als hel·lens els hi van dir grecs (graeci). El primer autor que es troba utilitzant aquesta denominació és Aristòtil que diu que antigament el poble es deia grecs i més tard els van dir hel·lens. Es creu que el gentilici grecs fou usat pels habitants de l'oest de Grècia (la Magna Grècia) i fou el primer conegut pels romans, però no es va estendre a tot el poble, sinó que el nom usat a l'est, hel·lens, fou el que va predominar. Quan Grècia fou dominada pels romans la província central es va dir Acaia (Achaia) i no pas Grècia.
|
