Anterior

Cant XXII

Ambdós exèrcits s'havien posat en lloc segur en el camp, quan Hèctor, estant ell solament, roman enfront d'Aquil·les que tornava de perseguir a Febus. Des del mur volien detenir a Hèctor els seus parents que ploraven desolats (1-89). Vanament, perquè a aquest el pudor i a aquell l'afecte els impedia retirar-se del lloc; no obstant això, apareixent-se-li un déu sota aspecte d'home, va fer fugir a Hèctor atemorit. Ho va perseguir ferament Aquil·les i va donar tres voltes al voltant de la muralla (90-166). Mentre Zeus, compadint-se d'Hèctor, va pesar la seva destinació en la balança i va decretar la seva mort. Febus ho va abandonar a l'instant i Atenea ho va incitar a combatre sota l'aparença de la seva germana Deífobo (l67-247). D'aquesta manera els herois s'uneixen en singular combat en el qual estant present Atenea, ajuda a Aquil·les i es burla d'Hèctor amb terrible engany (248-305). Finalment, Aquil·les, en el més àlgid del combat ho travessa amb la seva llança, ho despulla de les seves armes i insultant-lo i tacant-se d'ignomínia, insulta als seus i lligat al seu carro ho arrossega cap a la base naval (306-404). Tota la ciutat plora la mort del seu estimat Hèctor i criden amargament els seus parents des de la muralla i Andrómaca és duta a la seva casa (405-515).