|
Nikolaj Lenin |
|
|
Nikolaj
Lenin (Vladimir Ilic' Uljanov) (1870 - 1924) Lenin, va néixer el
1870, es va
implicar en la lluita revolucionària des de ben jove – el seu germà
gran fou penjat per l'intent d'assassinat del tsar Aleksander III. El 1891
Lenin es va graduar en dret, i a partir d'aleshores va representar
els camperols més pobres de Samara. Després de traslladar-se a Sant
Petersburg el 1893, l'experiència de Lenin amb l'opressió de la
pagesia a Rússia, unida amb els ensenyaments revolucionaris de G.
V. Plejanov, dugueren Lenin a contactar amb grups
revolucionaris. L'abril del 1895, els seus camarades l'ajudaren a marxar
a l'exterior per establir relacions amb el moviment revolucionari europeu
i, en particular, per contactar amb el Grup
per l'Emancipació del Treball, que encapçalava Plejanov.
Després de cinc mesos a l'exterior, per terres franceses i alemanyes, on
es guanyà la vida amb el treball a editorials i diaris, Lenin tornà a Rússia,
amb una maleta amb doble fons, plena de literatura marxista. De nou a Rússia, Lenin i Martov
van crear la Lliga
de la Lluita per l'Emancipació de la Classe Treballadora, que
agrupava els cercles marxistes del Sant Petersburg d'aleshores. El grup
donà suport a les vagues i a l'activitat sindical, distribuí literatura
marxista, i donà classes a grups d'obrers. A Sant Petersburg Lenin començà
la seua relació amb Nadez'da
Krupskaja. La nit del 8 de desembre del 1895, Lenin i altres
membres del partit foren arrestats; Lenin fou condemnat a 15 mesos de presó.
El 1897, quan es va complir la sentència, l'autocràcia hi afegí una
pena addicional de tres anys, amb el pretexte que Lenin havia
continuat amb el treball d'escriure i d'organitzar des de la presó. Lenin
fou confinat al poble de S'us'enskoje, a Sibèria, on esdevingué membre
destacat de la comunitat camperola. Krupskaja aviat també hi fou
confinada per l'activitat revolucionària, i plegats treballaren en
l'organització del treball i en l'obra monumental: El Desenvolupament del
Capitalisme a Rússia, i la traducció de Democràcia industrial, de
Sidney i Beatrice
Webb. Quan expirà el període de confinament, Lenin
emigrà a München, on aviat també hi anà Krupskaya. Lenin hi creà l'Iskra,
amb la intenció de reunificar el Partit
Obrer Socialdemòcrata Rus, que havia quedat desarticulat després
de la persecució policial contra el primer congrés del partit el 1898.
En el Congrés del 1903 les seues tesis organitzatives (centralisme
democràtic) dividiren el partit en boltxevics (majoritaris, leninistes) i
mentxevics (minoritaris, amb Plejanov i Trotsky). Retornat a Rússia, de
nou hagué de marxar (1908). En aquest segon exili destacaren
les seus polèmiques amb els liquidacionistes (que proposaven la dissolució
d'un partit que tan sols podia treballar en la clandestinitat) i, més
tard, quan el partit era legal, amb els que consideraven que no s'havia de
participar en el duma tsarista. El 1912, el POSD(B), ja era de nou
en ple funcionament, i des de Krakaw, dirigí l'òrgan del partit,
“Pravda”. El 1914 assistí a la Primera Guerra Mundial, on
s'evidencià el socialxovinisme dels sectors revisionistes i centristes;
Lenin provà de reagrupar el socialisme revolucionari a les conferències
de Zimmerwald i Kienthal on coincidí amb Luxemburg en la necessitat de
transformat la guerra entre imperis en una guerra entre classes. La
primavera del 1917 retornà a Rússia, on ja s'havia produït la
revolució burgesa de març. En les “tesis d'abril” defensà la fi de
la guerra i que tot el poder revertís en els soviets, òrgans
assemblearis dels treballadors i dels camperols (i dels elements armats,
els soldats). Amb aquest programa avançaren al llarg de l'any fins
arribar a l'octubre, on prengueren el poder. Després de dirigir la revolució
d'octubre, Lenin fou el primer i el darrer president de la R.F.S.S.R..
El 1919 fundà la Internacional
Comunista. El 1921 instituí la NEP.
Durant el 1922 Lenin va patir una sèrie d'atacs que l'obligaren a
deixar el govern. En els seus darrers mesos — finals del 1922
fins el 1923 — Lenin eva escriure els seus darrers articles on hi exposà un programa per combatre la
burocratització del Partit Comunista i de l'estat soviètic. Lenin va morir
el 24 de gener del 1924. |
|
