|
Manifestació de la dona obrera |
|
| La majoria dels homes joves estaven en el front i aquest fet feia que les dones i els homes més madurs eren els que s'ocupaven de les tasques productives. El percentatge de dones emprades en la indústria era del 40 %. El dia internacional de la dona, 23 de febrer —8 de març, en el calendari gregorià que se segueix a Occident—, va començar la revolució. Les dones de la barriada obrera de Viborg, en Petrograt, van decidir anar a la vaga. Ningú les va convocar. Ho van decidir en assemblea. Els seus marits, els seus fills, els seus nuvis morien en el front més de fam i de fred que per les bales alemanyes. En la ciutat no havia aliments. Els nens demanaven pa. I quan això succeeix res ni ningú pot parar a una mare. |
 |
|
L'esquerra, fins i tot els boltxevics —majoritaris en Viborg—, que
havia aconsellat no anar a la vaga i esperar, es van veure sorpresos per
la fortalesa del moviment: 90.000 obreres van prendre els carrers a crit
de "pa, pau, llibertat" i els cosacs, les tropes més lleials
al règim, es van negar a disparar. L'estat tsarista no només no tenia tropes que reprimissin el moviment, sinó que a més les tenia ja en contra. L'esquadra del Bàltic es va revoltar i els marins van afusellar als oficials. Fins a la Guàrdia personal del tsar es va revoltar. La vaga de les obreres es va convertir en vaga general i d'aquí es va passar a la insurrecció. Els partits d'esquerra, menxevics, social revolucionaris i boltxevics, sobretot, es van posar al capdavant del moviment i al costat dels regiments revoltats es van apoderar de tota la ciutat i van detenir al Govern. El tsar, reunit amb els seus assessors, va pensar en un canvi de govern per a frenar la revolució. Però el rellotge polític del tsar anava molt endarrerit. La revolució contava en hores i dies. El tsar en setmanes i mesos. Tota la burgesia, els generals dels fronts de guerra i gran part de la noblesa li van aconsellar l'abdicació en favor del seu fill o el seu germà. Però, quan el tsar es va decidir a fer-lo va ser bastant tard. En aquells dies les masses demanaven la república. |
|