|
Intent revolucionari |
|
| Després
de la presa del poder pels boltxevics, aquests es troben molt aïllats i
amb nombrosos problemes. Els seus aliats, els eseristes d'esquerres, es
neguen a seguir el ritme revolucionari que imposen els boltxevics. El
primer enfrontament arribarà amb el problema de l'Assemblea Constituent. En aquest Parlament, triat per sufragi universal, els eseristes tenen majoria amb prop del 45 % dels diputats. Els boltxevics obtenen una cambra dels diputats. El problema radica que aquest parlament no representa la realitat del Partit Social-revolucionari, ja que, els candidats van ser designats per l'adreça del partit abans de l'escisió de l'ala esquerra que era majoritària en les bases i en el camp. |
|
|
Davant la negativa de l'Assemblea Constituent d'aprovar la Declaració
de Drets del Poble Treballador i Explotat —aprovada pels soviets—,
els boltxevics l'abandonen i a continuació un destacament de la
Guàrdia Roja entra en l'hemicicle i dóna per acabada les sessions. És la
fi de la democràcia parlamentària a Rússia i la sanció definitiva de
la fórmula soviètica. En virtut de la pau signada, Rússia perdia les repúbliques bàltiques, Polònia, Ucraïna i Bielorússia. Els comunistes d'esquerra al costat dels eseristes d'esquerra tenen majoria en els soviets i de fet poden enderrocar al Govern de Lenin i Trotsky i establir un govern que continuï la guerra. Finalment, Bujarin accepta el punt de vista majoritari davant la campanya terrorista deslligada pels eseristes per a provocar als alemanys. |
|
