|
Primers congressos de la Internacional Comunista (1918-1921) |
|
| Poc temps després de la
signatura de la pau, comença la guerra civil amb l'aixecament de la
Legió Txecoslovaca: uns 50.000 homes amb comandaments francesos. En poc
temps arriben al Volga. Davant l'èxit de l'operació, els aliats
decideixen intervenir amb l'objectiu d'ofegar la revolució i restaurar
el règim. En el nord desembarquen un destacament anglo-francès amb uns 40.000 homes; en Vladivostok, 100.000 japonesos; en el Sud el general tsarista Denikin organitza un exèrcit de voluntaris amb material i subministraments britànics, la guàrdia blanca; els francesos s'apoderen de Odessa, Ucraïna i Crimea; els anglesos es fan amb els pous petrolífers del Caucas i el Don. Entren en la batalla, tropes nord-americanes, poloneses, alemanyes i sèrbies. La situació és desesperada. Els boltxevics organitzen l'exèrcit vermell al comandament de Trotsky que resisteix durant els trenta mesos que dura la comtesa. Finalment, l'onada revolucionària que agita Europa i els èxits militars dels vermells fan que se signi un nou armistici. |
|
| La indústria
produeix 13 % de la producció d'abans de la guerra. La producció
d'acer només suposa el 2,4 %, la de ferro un 1,6 %. El 63 % de les vies
fèrries estan inutilitzades. La superfície conreada s'ha reduït en un
20 %. Els kulaks prefereixen sacrificar el seu bestiar abans que ho
requisin. En aquest context, es produeix la revolta de Kronstadt, una base naval propera a Petrogrado de gran tradició boltxevic. Així mateix, existeixen no menys de 50 focus d'alçament camperol. El més important, el del cabdill Majno, controlava tota Ucraïna. El partit decideix canviar la seva política. |
|
