|
Stalin decreta l'abolició de la Komintern |
|
| El "Komintern", l'organització a la qual pertanyien tots els partits comunistes del món, es va crear en el seu moment per a coordinar l'activitat del moviment comunista internacional, encara que en realitat es tractava d'un instrument que servia a Stalin per controlar als "partits germans" i afavorir la política exterior de l'Estat Soviètic. Organisme internacional, obedient als desitjos de Moscou (on estava la seu de l'organització), el "Komintern" es va convertir durant els anys trenta en el símbol de la futura revolució mundial i un atac per als països democràtics que veien en els seus respectius partits comunistes una cinquena columna al servei de l’URSS. |  |
| Amb la intenció de conquistar la total confiança dels aliats occidentals, Stalin va decidir dissoldre el "Komintern" per a demostrar que, des d'aquell moment, els diversos partits comunistes nacionals quedarien lliures de qualsevol obligació amb Moscou i lliures per a enfrontar-se al costat de les altres forces democràtiques contra l'enemic nazi-feixista. La decisió de dissolució es va prendre el 22 de maig de 1943 en el Presidium del Comitè executiu de la Internacional Comunista amb una resolució que declarava "antiquada" tota l'organització, que "s'estava convertint en un obstacle en el camí del reforçament dels partits obrers nacionals". La moció explicava que la guerra havia demostrat un fet importantíssim: "Mentre en els Països de l'Eix era important per a la classe obrera obstinar-se a enderrocar al govern, en els Països de les Nacions Unides, per contra, era un deure la classe obrera donar suport l'esforç bèl·lic del govern". L'estrany document acabava així: "El comitè executiu convida als seus sostenidors a concentrar-se en la destrucció del feixisme alemany i dels seus vassalls". El document estava signat per les següents persones, membres tots del Presidium: Gottwald, Dimitrov, Zdanov, Kolarov, Koplening, Kuusinen, Manuilskij, Marty, Pieck, Thorez, Florí, Ercoli (és a dir, Togliatti), així com els següents representants de les seccions: Biano (Itàlia), Dolores Ibárruri (Espanya), Lechitinen (Finlàndia), Anna Pauker (Romania), M. Rakosi (Hongria). | |
|
Pocs
dies després, en una
declaració a Harold King, de l'agència
"Reuter", Stalin va afirmar que la
dissolució era
"justa i oportuna" i que
"desemmascarava la
mentida nazi que Moscou volia interferir en la
vida dels altres Estats, és a dir, "boltxevissar-los"...
facilitava també l'acció
dels patriotes per
a unir totes les forces
progressistes, independentment dels vincles de partit
i de les
opinions polítiques... era
particularment oportuna, ja que la
"bèstia feixista"
estava tocant fons quant a energies degut al fet que les nacions
amants de la
pau van organitzar contra
ella un assalt
comú salvant així
a totes les
nacions del jou feixista...". La
dissolució del "Komintern" va voler ser
un gest
dissuasiu de cara
als aliats
occidentals. Per altra banda, no hi ha dubte que era
un instrument
inútil ja que la
imminent victòria donaria a la
URSS un dirigent
superior i més eficaç. |
|
