Tornar a l'índex

II Guerra Mundial

 

 

La derrota de l’Eix (1943 – 1945)

 

En aquesta etapa, els alemanys, els italians i els japonesos van partir derrotes constants a mans dels aliats. Al Pacífic, els Estats Units van conquerir gairebé tots els territoris ocupats pel Japó. Al nord d’Àfrica, els britànics van derrotar els alemanys quan aquests pretenien ocupar el canal de Suez.

Des del nord d’Àfrica, els aliats van ocupar Itàlia i van entrar a Roma el 4 de juny de 1944. Mussolini es va escapar, però al cap d’un any fou detingut per escamots de guerrilles antifeixistes italians, que el van executar. Simultàniament a la conquesta d’Itàlia es produí el desembarcament de Normandia, un atac de les tropes aliades a la costa nord-occidental de França.

Alhora, els russos amenaçaven Alemanya des de l’est. El 7 de maig de 1945, amb tot el territori alemany ocupat pels aliats i després del suïcidi de Hitler, es va produir la rendició del Tercer Reich.

La guerra va acabar a Europa, però el Japó continuava lluitant. El president nord-americà HarryTruman va ordenar el llançament de la primera bomba atòmica. El dia 6 d’agost de 1945, una sola explosió acabava amb la victòria de 60.000 persones a la ciutat japonesa d’Hiroshima i, tres dies més tard, es repetia l’atac nuclear a una altra ciutat del Japó, Nagasaki, amb conseqüències similars. El Japó es va rendir immediatament. La guerra s’havia acabat, però el món entrava en una nova etapa: l’era nuclear. 

 

Després de la guerra

 

Els dos grans vencedors de la II Guerra Mundial van ser l’URSS i els Estats Units. Els grans derrotats van ser el Japó i Europa en el seu conjunt. La guerra va comportar la destrucció dels elements bàsics de l’economia del Vell Continent. En la major part dels països europeus regnava la destrucció: fàbriques, carreteres, regadius, ferrocarrils ports, ciutats ..., tot havia quedat malmès arran el conflicte bèl·lic.

En els darrers moments de la guerra, els russos, els anglesos i els nord-americans es van reunir en dues conferències per tal d’administrar la victòria. En les conferències de Ialta i Postdam, celebrades l’any 1945, es va fer responsable de la guerra el règim nazi i es va acordar jutjar els seus dirigents, la qual cosa es va portar a terme al procés de Nuremberg.

Les potències vencedores van fundar l’Organització de les Nacions Unides (ONU) el 26 de juny de 1945 amb l’objectiu de mantenir la pau al món i fomentar la cooperació enter els diferents estats. Malgrat això, els interessos de les potències fundadores, com ara l’URSS, els Estats Units, la Xina, el Regne Unit i França, tenen un gran pes en el seu funcionament. Aquests estats són membres permanents del Consell de Seguretat, màxim òrgan de l’ONU, i tenen dret de vet.

En les conferències  de Ialta i Postdam es va pactar també un nou mapa d’Europa que no s’alteraria fins al final del segle. Als països que van quedar sota la influència dels Estats Units es van establir règims democràtics i es van perseguir els comunistes. En canvi, en la zona d’influència soviètica s’establiren democràcies populars (nom amb què es van designar els règims comunistes que quedaven dins l’òrbita de l’URSS). Aquests règims eren, de fet, dictadures que excloïen de la participació política qualsevol partit que no fos el comunista.

Després de la  Segona Guerra Mundial, Europa i, per extensió, el món, ja no es dividia entre feixistes i antifeixistes. Des de 1945 es va establir la divisió entre països comunistes  i democràcies capitalistes. S’iniciava així una nova època: la guerra freda.

Tornar a l'índex