| 1921-1939 | ||
|
Unió Soviètica |
||
|
Després de la Primera Guerra Mundial, Rússia estava totalment desfeta i col·lapsada.
Així, al 1921, els mariners del port de Kronstadt van fer una revolta contra el poder totalitari. Els dirigents comunistes van aixafar-la, encara que van fer cas de les queixes, i van impulsar la Nova política Econòmica (NEP). Permetria que algunes persones i determinats grups privats poguessin posseir terres i empreses. Aquesta va durar fins al 1927.
Al pla polític al 1922, Russia es va transformar en la URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques). Les diverses nacionalitats que formaven l'antiga Rússia, van ser reconegudes en pla d'igualtat. Tot i això, el paper dirigent i dictatorial del Partit Comunista va mantenir un sentit centralista absolut i de fet, les repúbliques contaven ben poc.
Després d'aquesta etapa, Stalin va posar fie a la NEP. Va col·lectivitzar les terres mitjançant la creació de granges de l'Estat. Quan els camperols es van oposar a aquest fet, va deportar-los. La fam es va estendre i l'agricultura va constituir un del punts febles de l'economia soviètica.
Stalin a més, va estabititzar les empreses industrials privades i va impulsar plans quinzenals de producció. L'èxit en la indústria pesant i la fabricació d'armament va ser absolut. Socialment, es van iniciar progressos, com l'alfabetització, l'absència d'atur, l'alliberació de la dona, dret al divorci... Tot i això, Stalin va instaurar un terror molt gran, i un culte molt elevat a la seva persona.
Més tard, es va començar un enfrontament ideològic entre el sistema d'Occident i de la URSS. Occident patia problemes d'atur i molts van veure en l'URSS un model de futur que permetria superar les classes socials i assolir la plena ocupació. No tots estaven d'acord.
Encara que al 1919, Lenin estava convençut que la Revolució Industrial seria el precedent d'una revolució mundial. Afegint les vagues a alguns països europeus, feia pensar-ho. Així, per aplegar i organitzar l'acció dels partits i els sindicats socialistes, Lenin va crear la Tercera Associació Internacional de Treballadors, amb seu a Moscou.
Com que les condicions per entrar-hi eren molt dures, molts partits obrers van fer-se notar. El comunistes es van conformar i els socialistes, negar.
Des de 1920, a Europa van existir dues classes de partits d'esquerres amb la mateixa finalitat teòrica. Es volia arribar a la societat socialista. Els socialistes acceptaven la democràcia i les reformes progressives com a camí per arribar al socialisme. Els comunistes pretenien la revolució directa; eren radicals.
Més tard va arribar el capitalisme, gràcies a la por de que triomfés el model soviètic- encara que va ser utilitzada pels feixistes i els nazis per justificar les seves dictadures. |
||
|
|
||
|
Iosof Stalin
|
Lenin i Stalin
|
|
