|
Resum històric
El primer text conegut de Buda tracta de la seva vida va ser escrit 400
anys després de la seva mort, encara que existeixen inscripcions budistes
anteriors, en restes de pedra.
Els textos referents al naixement de Buda gairebé sempre emboliquen
aquest esdeveniment en una atmosfera poètica i piadosa. Fill del rei
Shuddodana, Buda va ser concebut en el ventre de la reina Maya per un petit elefant blanc. Sense causar-li cap sofriment a la seva
mare, va venir al món en un bosc tranquil, voltat de flors, deus i arbres
fruiters. Va néixer amb quaranta dents i dient: "Sóc el senyor del
món". Coneixia també al néixer 74 alfabets, inclusivament el xinès,
i tenia vuitanta senyals físiques distintives del futur Buda.
Aquesta és una de les llegendes sobre el seu naixement.
Per les informacions més comprovades sabem que Sidharta Gautama va néixer
per l'anus 560 a. de C. (556?) en Kapilavastu, capital d'un petit regne pròxim
a l’Himalaia, en l'actual frontera de Nepal. Pas la seva infància i la
seva joventut en la cort del seu pare, el rei Shuddodana, envoltat de luxe
principesc. Sent encara jove, amb la seva cosina Yassodhara, i va tenir un
fill a qui li van donar el nom de Rahula.
Sidharta va tenir la seva crisi religiosa prop dels trenta anys. Tot el
que es diu de la seva experiència religiosa es basa en la llegenda de les
quatre trobades
Doctrines
Déu — En el budisme original no existeix la idea d'un déu suprem que
opera sobre el món. La idea de la divinitat, per a Buda, era semblant a
la dels brahmanes,6 amb l’excepció de no admetre un Déu creador:
Ishvara.
L’univers — El budisme difereix de l’hinduisme quant a la concepció
de l’univers. Les creacions periòdiques dels sistemes còsmics són
regides per una llei eterna, i el procés mai va tenir començament i mai
tindrà fi.
Buda — Algunes sectes ho van divinitzar; unes altres al·leguen que deixà d'existir a l'arribar al Nirvana; unes altres afirmen que segueix
venint al món en diferents i sublims reencarnacions. Molta fantasia i
molt misticisme s'uneixen a la seva persona. Els noms que se li donen,
mostren les distintes idees sobre Buda.
— Sidharta Gautama — Sidharta, nom propi; Gautama, nom de la família.
— Shakyamuni — El savi de la tribu dels Shakyas.
— Bhagavat — El benaventurat.
— Tathdgata — El perfecte que va veure.
— Jina — El victoriós.
— Buda — L'il·luminat, l'home que va despertar.
— Mara — És el dimoni de les il·lusions, pare de tres filles:
Voluptuositat, Cobdícia i Inquietud. Segons el budisme, Mara, lluita
constantment amb l'home, no permetent que aquest abast el Nirvana.
Samsara — És el cercle dels renaixements successius. Amb la
transmigració de l'ànima a altres cossos havia també una retribució.
El samsara per al budisme és infinit; fins als déus estan subjectes a
aquesta llei. Solament arribant al Nirvana quedaria l'home lliure del
samsara.
Karma — En les reencarnacions, el que una persona practica en una vida,
s'incorpora a la pròxima. Si l'individu va ser bon, seguirà sent-ho al
llarg de les infinites vides; si va ser dolent, s’anirà degradant i
acabés per néixer esclau o insecte. És la llei de "El qual la fa,
la paga".
L'home — La visió budista de la naturalesa humana diu que l'home en
la seva existència no és bon ni dolent, pot tornar-se bo o dolent
conforme a la seva conducta. Algunes escoles creuen que l'home té tendències
innates per al bé; unes altres realcen que a la naturalesa humana, amb el
seu egoisme, la seva ignorància i altres factors negatius, li és difícil
o impossible fer que l'home venci pels seus propis esforços.
El Nirvana — "El deixeble que hagi renunciat al plaer i al desig, i
el qual és ric en saviesa, aquest arriba a en aquest mateix món,
l’alliberació de la mort, el Nirvana, l'estatge etern." (Buda)
El Nirvana és la extinció de l'ésser, una auto-extinció que tota la
idea de personalitat individual cessa, deixa d'existir. No havent, per
consegüent, gens que pugui renéixer, l'ànima s'extingeix en el no-res,
en la felicitat eterna, en el no ser.
Tota la doctrina budista té la mira de dur a l'home a extingir-se a si
mateix. És l’únic mig d'escapar als horrors del samsara. L'home que
aconsegueix arribar a aquesta etapa, és lliure. La felicitat no existeix;
és la alliberació del dolor. L’alliberació del dolor acaba en EL
NO-RES!
Seriosa sorprenent: perdre tant temps en la terra amb especulacions filosòfiques,
religiositat i altres coses mes, tan sol per a arribar al no-res. . .
El sofriment — "És molt difícil
penetrar amb la punta d'un cabell trencat unes cent vegades en un tros de
cabell igualment trencat. És més difícil comprendre el fet que
tot és sofriment. La universalitat del dolor solament s'evidencia
paulatinament, a mesura que l'home adquireix una experiència d’il·luminació
espiritual, vencent així la causa del sofriment i del fluix
transmigratori, a saber, la ignorància, la il·lusió, ..." (Buda)
El suïcidi — El budisme no admet el suïcidi, que considera inútil, ja
que duu a l'home a una nova reencarnació, de tornada al món i als
dolors. En canvi, si l'home ja arriba al nirvana, el suïcidi és
indiferent, perquè ja no existeix més. En aquest cas, creient fer el bé,
veiem monjos budistes que moren carbonitzats en protesta per alguna cosa
que afligeix als homes. Deixant d'existir, reposés en la incommensurable pau del nirvana; el no ser!.
Les
tres marques
Tradicionalment
el budisme es distingeix de les altres religions per les canomenades tres
marques: impermanència, insubstancialitat i nirvana. La idea de la
impermanència sosté que no existeix en el món res que sigui etern i
perenne. La de la insubstancialitat, que els fenòmens no tenen un nucli
estable que determini la seva naturalesa; són combinacions. La idea
del nirvana ja l'hem comentat en una exposició anterior.
Les quatre veritats nobles — Aquestes veritats componen, en la visió
budista, la llei fonamental de l'univers. Són la doctrina base de totes
les escoles i sectes del budisme.
1. Sobre el dolor: El naixement és dolor, la vellesa és dolor, la
malaltia és dolor, la mort és dolor, el contacte amb el desagradable és
dolor, la separació del que és agradable és dolor, no realitzar els
desitjos és dolor. En resum, els components de la individualitat, a
saber, el cos, les sensacions, les percepcions, les formacions psíquiques
i la consciència (coneixement), són dolor.
2. Sobre el origen del dolor: El desig d'existir és el qual condueix al
renaixement, el qual porta el plaer i la cobdícia, el qual busca la seva
satisfacció; la fam d'experiència sensorial, la fam de seguir vivint.
3. Sobre la supressió del dolor: L’extinció completa del desig, a fi
que no hagi passió. Allunyar-lo de si, renunciar al desig, lliurar-se d'ell
i no
donar-li cap lloc .
4. Sobre el camí que porta a la supressió del dolor: El sagrat camí de
vuit passos:la rectitud en: visions , voluntat, llenguatge, conducta, mitjans
de subsistència, esforç, desvetllament
i concentració.
|
