|
 |
L’hinduisme és
una religió repleta de cerimònies i observances rituals. Té com base el
sacrifici d'animals, que els seus adeptes fan, no amb el propòsit
d'agradar als déus, sinó amb la creença d'arribar a, a través del
sacrifici, poders sobrenaturals sobre aquest món i sobre totes les coses.
Per la relació
que té aquesta religió amb tots els aspectes de la vida, fins als més
insignificants, l’hinduisme en si és més una expressió social, que pròpiament
una manifestació religiosa. Modela tota l'estructura social des dels
actes més comuns de la vida diària fins a la literatura i l'art.
L’hinduisme fuig de la teoria i és una religió popular, politeista, de
la qual la majoria de les seves adeptes gens coneix, a no ser els seus
rituals i els seus practiques. |
|
En
aquest aspecte, és semblant a l’espiritisme practicat a Amèrica
Llatina, en el qual els fidels, per la por mística al sobrenatural i
escoltant els consells dels mes vells, es llancen a les pràctiques
religioses que se'ls aconsella seguir.
Els ensenyaments de l’hinduisme sobre Déu no estan d'acord amb els
ensenyaments del propi Déu, donades als profetes d'Israel per a tots els
homes, ni tampoc amb les de Jesucrist, el Fill de Déu.
Si creiem que de les famílies de Sem, Cam i Jafet, fills de Noé, han
descendit tots els homes que hi ha ara en la terra, hem d'admetre que els
pobles orientals, tals com els hindús, es troben apartats de Déu per
desobeir els seus preceptes, que eren coneguts pels seus avantpassats, i
haver donat oïdes a ensenyaments promoguts pel diable i el seu ajudants.
L’hinduisme, religió popular de la Índia, Ceilan i Birmània, té mes
de 500 milions d'adeptes. Les seves arrels són molt remotes, i les hi pot
considerar com el producte d'altres dues religions: el vedisme i el
brahmanisme.
Entre els anys 2000 i 1500 a. de C., els invasors aris van introduir el
vedisme al nord-oest de la Índia i van influir sobre la religió animista
dels nadius, els dravides i els mundes o colàrics. Certes formes del seu
culte a la naturalesa, així com els seus grans festivals, van anar
posteriorment absorbits i modificats per l’hinduisme popular; però
algunes tribus conserven fins a avui la seva religió animista. Les
representacions dels déus de l’hinduisme vedic posterior revelen la
diversitat de cultures antigues de la regió.
De la barreja del vedisme amb la mitologia popular va començar a sorgir
una forma de religió que va anomenar-se brahmanisme, i que va
romandre com religió de l'Índia fins a prop dels anys 250 a.C.,
quan el rei Asoka, de la dinastia de Maurya (321-185 a. de C.) accepto el
budisme com religió suprema. AL morir el rei, els brahmanes van deixar de
celebrar els seus mites i d'estudiar els Vedas (saber o ciència), col·lecció
composta per quatre compilacions de documents, heretada pels brahmans del
vedisme.
De la unió del brahmanisme corromput amb altres cultes populars ja
existents en l'Índia, va sorgir l’hinduisme, que no posseeix una
doctrina única, ni classe sacerdotal organitzada, ni cos de rituals
plenament establert. No pot ser considerat religió en el sentit
generalment acceptat d'aquesta paraula. No existeix una "església
hindu". Els temples són destinats a diferents divinitats i funcionen
en completa autonomia, sense estar sotmesos a jerarquia o a disciplina
algunes. Els escriptors religiosos segueixen aquest mateix sistema. En
general, els seus déus i les seves creences són originaris del
vedisme-brahmanisme.
|