|
Judaisme |
| El
Judaisme, pare de totes les següents religions monoteistes, està basat
en la fe d'un sol Déu. A diferència d'altres religions, aquest no està
centrat en un profeta o en un salvador, sinó en la idea d'un poble
triat. Un factor important per a entendre el judaisme és que aquest es centra en un poble abans que en un individu. Per més que Moisès, Abraham o Isaies siguin importants, no és impossible imaginar la fe hebrea encara sense ells. Més aviat, aquersta religió seria inconcebible sense el poble hebreu, així com seria inconcebible el cristianisme sense Jesús, el Budisme sense Buda o l'Islamisme sense Mahoma. La corona del Torà El culte es desenvolupa a la sinagoga. Algunes sinagogues de la Reforma són anomenades temples, sobretot perquè els hebreus reformats, a diferència dels ortodoxos, no creuen que el temple de Jerusalem serà reconstruït en els dies del Messies i que s'oferiran, novament, sacrificis d'animals, per la qual cosa la sinagoga ha pres, ara, el lloc de l'antic Temple. En la sinagoga moderna els serveis són oficiats pels rabins i pel cantor - que llegeix les oracions cantades -, però en la doctrina hebrea no hi ha gens que impedeixi a cap hebreu oficiar qualsevol servei, inclosa la celebració religiosa del matrimoni. El rabí no és un sacerdot. La paraula "rabí" significa "docent" o "mestre" i la seva funció consisteix a explicar la religió hebrea. Fins al segle catorze no han existit els rabins de professió; els hebreus docents es guanyaven la vida exercint una professió, per exemple, la de metge, i explicaven la religió hebrea en les hores lliures i gratuïtament. Els rabins del període més antic provenien de totes les classes socials. Alguns eren homes de negocis, altres artesans, uns altres sabaters,... L'única qualitat requerida era el coneixement del Torà. Aquesta paraula, que significa "ensenyament", indica en primer lloc el Pentateuc, això és, els cinc llibres de Moisès, i després, per extensió, tot el complex de la doctrina hebrea.
|
