Final de la Dictadura

Davant la pèrdua de tots els seus suports Primo de Rivera va dimitir al gener de 1930 i Alfonso XIII va nomenar al general Berenguer perquè fes la transició a la monarquia constitucional; el canvi va ser tan lent que l'oposició va denominar a aquesta etapa "la Dictablanda". Davant el descontentament general Berenguer dimiteix i el rei nomena a l'almirall Aznar, amb el compromís de convocar eleccions començant per les municipals.

En aquest context els republicans, els catalanistes d'esquerres i el PSOE van signar el pacte de Sant Sebastià pel qual es comprometien a derrocar a la monarquia i forma un govern provisional en la futura Segona República. Les eleccions municipals del 12 d'Abril de 1931 es van convertir en un plebiscit nacional contra la monarquia. El triomf dels republicans en les grans ciutats -només- va fer esclatar el goig popular i la renúncia d'Alfonso XIII. Començava la seva marxa la Segona República.

Conclusions

La dictadura de Primo de Rivera va anar un període molt important en la història d'Espanya i, no només, perquè anava a ser el precedent i el laboratori d'experiments que després consolidaria Franco.

Primo de Rivera va aconseguir bastant èxits com el creixement econòmic, la pacificació social i posar fi al conflicte del Marroc, però també va posar fi a l'intent d'un sistema democràtic pur que superarà el "pactisme" dels partits dinàstics i el sistema pseudo democràtic de la Restauració.

Per altra banda, amb el pronunciament militar va assentar un precedent que s'anava a repetir amb molta freqüència en els anys posteriors (durant la dictadura, a l'acabar aquesta els tinents Fermín i Galán, l'arribada de la República i durant la República -Sanjurjo i Franco-). La Dictadura va anar com una tornada a la política del segle XIX on el protagonisme polític va recaure en l'exèrcit.

A més d'aquest renascut prestigi de la violència i el menyspreu per les urnes, el cop de Primo de Rivera va tancar tot camí per a trobar dintre de la monarquia constitucional, segons Santos Julià, la solució al problema constituent que els diferents moviments; obrer, republicà, reformista, catalanista, militar... havien plantejat, almenys, després de la triple crisi de 1917. En lloc d'una reforma de la Constitució, Espanya es va trobar de sobte sense Constitució. Altra vegada a començar de nou; però ara des d'altre regeneracionisme; el republicà-socialista.