Durant aquesta etapa, Primo de Rivera es defineix com un
poder que reuneix en la seva persona totes les facultats, iniciatives i
responsabilitats del Govern. Assessorat per un Directori compost per
generals de brigada i un contraalmirant, sotmetia a la signatura del Rei
totes les resolucions.
En el desenvolupament de la seva política va suspendre les garanties
constitucionals i la Constitució, va dissoldre les Corts i va considerar
il·legals als partits polítics. Alhora, es pren als Municipis com pilars
fonamentals del règim, sota la figura dels Delegats Governatius i
l'Estatut Municipal (1924).
A més, es crea un partit únic governamental, la Unión Patriòtica, en
el qual es pretén aglutinar als “patriotes de bona voluntat i als
enemics del desordre”. En ell es recollien els principis populistes del
dictador.
L'èxit polític i popular més important d'aquesta etapa va ser acabar
amb la qüestió del Marroc. En aquest fet no només va influir la decisió
del Govern d'acabar amb el conflicte sinó també el compromís contret
amb França en 1912 respecte al protectorat i els interessos econòmics
respecte a aquesta zona. |
