| Els Jocs Florals, també anomenats
Jocs de la Gaia Ciència, fou un certamen literari instituït a
Tolosa ( França) l'any 1323 per la Sobregaya Companhia dels Set
Trobadors i que es va celebrar fins al 1484, on concorrien també
trobadors i poetes catalans. Després de diverses temptatives, al 1393,
per desig del rei Joan I, el Consistori de la Gaia Ciència es va
instaurar a Barcelona fins les darreries del segle XV sota l'auspici
dels monarques catalano-aragonesos.
Els Jocs Florals de Barcelona van tornar a instaurar-se el 1859 gràcies a les iniciatives d'Antoni de Bofarull i de Víctor Balaguer, amb el lema Patria, Fides, Amor, en al·lusió als tres premis ordinaris: la Flor Natural o premi d'honor, l'Englantina d'or i la Viola d'or i argent. A més hi havia altres premis ordinaris. El guanyador de tres premis ordinaris era investit amb el títol de Mestre en Gai Saber. Els Jocs Florals també es van reinstaurar a València al segle XIX, organitzats tradicionalment per Lo Rat Penat, que encara és la institució que els organitza tots els anys, tot i que (pel seu caràcter seccessionista des dels anys seixanta) amb molt menys esplendor que a finals del segle XIX i principis del XX.
Lo Rat Penat és una associació fundada el 1878 amb la intenció de defendre la cultura i llengua valencianes. Organitza els Jocs Florals des de fa més d'un segle. Encara que va ser promotora dels contactes amb altres escriptors de l'àmbit lingüístic i va firmar les Normes de Castelló, a les acaballes del franquisme va capgirar a postures anticatalanistes i des dels anys 70 va modificar la seua ortografia i gramàtica diferenciant-les en allò possible de la catalana, en conjunció amb la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Malgrat que la llei de creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) obliga a que totes les administracions han de seguir les normes de l'AVL, 'Lo Rat Penat' rep subvencions de diverses institucions públiques, tot i que segueix les normes de la RACV. No obstant tot l'anterior, gran part dels treballs de Lo Rat Penat (en especial sobre el vocabulari, expressions, el folklore, etc.), tant els antics com els dels últims anys, són de gran informació sobre el valencià i la cultura valenciana, i molts d'ells tenen qualitat acadèmica.
|
