|
Front Occidental
|
| Les tropes alemanyes van començar el seu
atac amb l'intent d'invasióde França. Al setembre van poder veure la
punta de la torre Eiffel. Però no van passar més enllà. Els alemanys
van envair Bèlgica el 4 d'agost i van prosseguir el seu avanç. Després
els britànics van haver de retrocedir fins al nord de París. Per la seva
banda els francesos s'havien concentrat en el riu Marne.
Al ser rebutjats, els alemanys van girar cap al nord per a envoltar les línies aliades, però van ser detinguts en la sagnant batalla de Ypres. Posteriorment, els exèrcits rivals es van atrinxerar en una línia que anava des de la costa belga fins a Suïssa, i durant els quatre anys següents rares vegades van canviar de posició més de quinze quilòmetres. Es van lliurar feroços i perllongades batalles cada vegada que algun dels bàndols llançava un atac d'importància i les xifres de morts, ferits i desapareguts eren gegants. En 1916, els francesos van suportar per mesos un incessant atac alemany en Verdú, al cost d'un terç de milió d'homes. Posteriorment, els alemanys van resistir una contraofensiva britànica en el Somme. Van perdre gairebé mig milió d'homes. Però les baixes aliades van sumar 623.000.
|
|
Estratègia del Front Occidental
|
| L'estratègia alemanya en el front occidental consistia a travessar Bèlgica amb les seves forces per a flanquejar i destruir a l'Exèrcit francès. Després d'una fase d'indecisió, els francesos van assolir contenir als alemanys i la lluita en el front occidental va degenerar en una guerra de trinxeres. Entre 1914 i 1918, ambdós contendents van construir una xarxa de trinxeres en el front, que s'estenia al llarg d'uns 800 km, des de Suïssa fins al mar del Nord. La situació en el camp de batalla va romandre estacionària durant tot el període. |
