Tornar-hi

El periode entre guerres

 

 

Les frustracions ocorregudes després de la Gran Guerra, sumades als profunds problemes socials i econòmics, van destruir les fràgils democràcies d'alguns països europeus, substituint-les per règims totalitaris d'extrema dreta com el feixisme italià i el nazisme alemany. En la Unión Soviètica es va desenvolupar una dictadura d'extrema esquerra representada pel stalinisme.
En el plànol econòmic, va tenir lloc una profunda crisi que va posar a prova el sistema capitalista: la crisi de 1929 que, iniciada als Estats Units, es va estendre pràcticament per tot el món.
Es pot dividir l'etapa que separa el final de la I Guerra Mundial del començament de la segona en dues grans períodes: entre 1919 i 1929, després d'uns pocs anys de crisis i reordenaments, les relacions entre les potències europees i la situació general van millorar considerablement; a partir de 1929 una crisi econòmica va generar nous conflictes i es va entrar en una etapa que va conduir a un nou esclat bèl·lic.
La Societat de les Nacions, creada pel tractat de Versalles, era una entitat que tenia la seva seu en Ginebra (Suïssa). En la seva estructura aviat van aparèixer problemes: els Estats Units no van participar en ella, doncs el Senat nord-americà no va acceptar els compromisos adquirits pel president Wilson i el nou govern, encapçalat pel president Harding va iniciar una política d'aïllament. Alemanya va ser acceptada com estat membre en 1925, però -a igual que Japó i Itàlia- es va retirar d'ella a l'iniciar una política expansionista en la dècada següent.
La Societat de les Nacions no va poder evitar l'esclat de nous conflictes internacionals ni complir la missió pacificadora per a la qual havia estat concebuda.

Tornar-hi