|
|
|
Introducció
|
|
El mapa polític d'Europa estava dominat per cinc grans potències: Àustria-Hongria, Gran Bretanya, França, Alemanya i Rússia, i una gairebé gran potència: Itàlia. Entre aquestes nacions existia un inestable equilibri de poder, i van formar aliances per a autoprotegir-se. Àustria-Hongria, Alemanya i Itàlia van formar la Triple Aliança. França, Rússia i Gran Bretanya van formar la Triple Entente, un acte d'amistat més que una aliança. Estaven disposades a ajudar-se entre si, però en termes limitats. |
|
|
| A l'agost de 1914, gairebé ningú sabia com seria la guerra. Cap país disposava de plans per a una guerra que durés mes d'uns pocs mesos, doncs es van jutjar com innecessaris. Com única excusa dels quals van desencadenar la Guerra només es pot dir que no tenien idea del que anava a ser, del dolor i ruïna que anava a produir amb els seus quatre anys de destrucció. |
|
Tropes aliades avancen sobre una posició enemiga Entre 1914 i 1918 es va desenvolupar a Europa la major conflagració fins a llavors coneguda. Motivada per conflictes imperialistes entre les potències europees, la "Gran Guerra", com es va denominar originalment a la I Guerra Mundial, va implicar a tota la població dels estats contendents, així com a la de les seves colònies respectives. La causa immediata que va provocar l'esclat de la I Guerra Mundial va ser l'assassinat de l'arxiduc d'Àustria-Hongria, Francisco Fernando, a Sarajevo, Sèrbia (posterior Iugoslàvia), el 28 de juny de 1914. Àustria va presentar un ultimàtum a Sèrbia i el 28 de juliol de va declarar la guerra. El sistema d'aliances militars creat en els anys precedents va entrar llavors en funcionament. Rússia va ordenar la mobilització dels seus exèrcits contra Àustria, per afinitat amb els seus germans eslaus. Alemanya, aliada de l'Imperi Austro-Hongarès, va demanar a Rússia que detingués les seves maniobres contra França, en la qual es concentraria el màxim de forces disponibles per a assolir ràpidament una victòria que permetés a l'exèrcit dirigir-se contra Rússia. El pla va ser executat pel general Helmuth von Moltke, que va deixar a l'exèrcit austríac encarregat de contenir als russos en el front oriental i va dirigir la major part de les seves tropes contra França. L'exèrcit francès, al comandament del general Joseph-Jacques-Césaire Joffre, es va disposar al seu torn a aplicar el pla XVII, contraatac centrat en el Marne. Els alemanys van iniciar la seva ofensiva occidental amb la presa de Leija el 16 d'agost de 1914. El 20 d'agost d'aquest any van entrar a Brussel·les i van prendre Namur. La defensa francesa va ser atropellada, però al setembre, quan la balança semblava inclinar-se del costat alemany, l'exèrcit de Joffre va aconseguir rebutjar l'ofensiva alemanya en la primer batalla del Marne. El general alemany Erich von Falkenhaynm que va succeir a Moltke com cap de l'estat major de l'exèrcit, va plantar cara a una nova ofensiva anglo-francesa. Després de les batalles de Yser i Ypres es va estabilitzar un front que anava des del canal de la Mànega fins a Suïssa. |
