|
Verdú i Somme
|
| El pla dels alemanys, concebut per Erich von Falkenhayn, cap de l'Estat Major de l'exèrcit alemany, era llançar un atac sobre Verdú per a aconseguir afeblir a les derrotades forces dels francesos causant el major nombre de baixes possible. El pla dels aliats en 1916, establert pel mariscal de l'Exèrcit francès, Joseph Joffre, i el general de l'Exèrcit britànic sir Douglas Haig, consistia a intentar trencar les línies dels alemanys en l'Oest mitjançant una ofensiva massiva en la regió del riu Somme. Els alemanys van iniciar la batalla de Verdú el 21 de febrer; després d'una lluita aferrissada, van prendre els forts de Douaumont (25 de febrer), Vaux (2 de juny) i Thiaumont (23 de juny), però no van assolir conquistar Verdú gràcies a la defensa que d'aquesta ciutat va fer el general Henri Philippe Pétain. A causa de les nombroses baixes sofertes en la batalla, els francesos van reduir la seva aportació a l'ofensiva aliada del Somme, que va començar el 1 de juliol i es va perllongar fins a mitjans de novembre, i la responsabilitat del qual va recaure sobre els britànics. En la batalla del Somme, els britànics van utilitzar per primera vegada carros de combat moderns en l'atac llançat sobre Courcelette el 15 de setembre. Els francesos van emprendre un contraatac sobre Verdú a l'octubre i reconquistaren els forts de Douaumont i Vaux (2 de novembre), restablint la situació existent abans de febrer. Hindenburg va destituir a Falkenhayn com cap de l'Estat Major alemany i va nomenar a Erich Ludendorff a l'agost. El general Robert Georges Nivelle va reemplaçar a Joffre com comandant general dels exèrcits francesos del Nord i del Nord-est en el mes de desembre. |
|
Baixes alemanyes en el Somme
|
| · En 1916, els aliats van tractar d'expulsar als alemanys dels territoris prèviament conquistats pels Imperis Centrals. La batalla de Verdú, que va començar a principis d'aquest any, va minar els recursos naturals i humans de França sense reportar avantatges significatius. Els britànics van llançar una ofensiva sobre el riu Somme (en el nord de França) el 1 de juliol. Al cap de poques hores, 60.000 soldats britànics havien mort, estaven ferits o havien caigut presoners. L'atac va cessar en el mes de novembre. La batalla del Somme, en la qual únicament van conquistar uns 11 km, va suposar unes baixes de més de 400.000 homes per als britànics; els francesos van perdre a més de 200.000 soldats i els alemanys a més de 600.000. |
