BIOGRAFIA
|
Claude Oscar Monet París 1840 - Giverny 1926 Es sens dubte el més important i obstinat representant de
l'Impressionisme. El seu pare es deia Claude Adolphe i la seva mare Louise Justine
Aubrée, essent el segon fill del matrimoni. Els problemes econòmics
que travessava el pare del futur artista van motivar el trasllat a Le
Havre, ja que allí podia participar en el pròsper negoci del seu
cunyat. En aquests moments estaria més interessat pels dibuixos graciosos
i caricatures que per adquirir una formació artística. Als 15 anys ja tenia relativa fama com a caricaturista, realitzant
un bon nombre de caricatures de ciutadans de Le Havre per les que
cobrava entre 10 i 20 francs, aconseguint una petita fortuna de 2.000
francs. Aquest mateix any, Claude decideix abandonar l'institut per a
dedicar-se a la pintura. Ha conegut a Boudin, amb qui s'inicia al
paisatge i la pintura a l'aire lliure. El pare no admet la decisió
del seu fill, però gràcies a la persuasió de la tia Marie-Jeanne,
ho accepta no massa convençut. També li va recomanar acudir al taller de Thomas Coiture, però el
jove artista va eludir l'ensenyament acadèmic i va acudir a l'Acadèmia
Suisse, taller propietat de l'alumne de David, Charles Suisse, qui
oferia als seus alumnes absoluta llibertat per a treballar davant de
models vius. En aquesta temporada va continuar treballant amb Boudin i va conèixer
a Jongkind. La seva tia Marie-Jeanne va exonerar al jove del servei
militar en pagar 3.000 francs però li va posar com a condició
continuar els seus estudis pictòrics a París. A la tardor de 1862
Monet tornava a París, acudint al taller d'Auguste Toulmouche per
indicació de la família. Aquest li va aconsellar que acudís a l'estudi de Charles Gleyre on
va romandre fins a 1864 quan el mestre va tancar el seu taller per una
malaltia ocular. Aquí va conèixer Monet a tres companys amb què va
entaular estreta amistat: Renoir, Sisley i Bazille, intimant
especialment amb aquest últim. L'èxit obtingut per Manet al Saló dels Rebutjats amb el seu
"Desdejuni a l'herba" motiva al jove Monet a realitzar una
obra amb temàtica semblant, però realitzada a l'aire lliure. No va
arribar a concloure aquesta empresa però va treballar en diversos
estudis on apareix Camille Doncieux, una jove de 19 anys amb què
comença a mantenir relacions. Envia les seves primeres obres al Saló oficial, realitzades a
l'aire lliure, essent rebudes amb simpatia per la crítica. No obstant,
la seva pròxima experiència al Saló serà negativa. En 1867 envia
"Dones al jardí" que serà rebutjat i criticat negativament
per Manet. Durant aquest estiu, Camille tindrà el seu primer fill, Jean, el 8
d'agost de 1867. Els problemes econòmics seran una constant durant bona part de la
vida de Monet, el 1868 intenta suïcidar-se sense èxit per aquesta raó,
però a l'estiu les coses semblen anar millor i es trasllada a la
costa normanda amb Camille i Jean, prenent part en una exposició a Le
Havre. A l'any següent la penúria econòmica va continuar i durant
l'estada en Bougival no tenie diners per a calefacció, llum o
aliments per al nadó. Renoir, que vivia als voltants els ajudava com
podia. Curiosament, aquesta època de penúria serà en la que ambdós
artistes treballen amb major placidesa, treballant amb una pinzellada
impressionista que descompon l'objecte en taques i traços de color.
El 28 de març de 1870 es casen Camille Doncieux i Claude Monet,
comptant amb la presència de Courbet com a testimoni. Per a evitar ser cridat a files davant de la imminent guerra que
s'acosta es trasllada a Trouville, des d'on van partir a Anglaterra en
esclatar la Guerra Franco-Prussiana. Monet decideix traslladar-se a Holanda i instal·lar-se a Zaandam,
prop d'Amsterdam, on la seva situació econòmica és favorable gràcies
a l'herència paterna rebuda i a les lliçons de francès impartides
per Camille. A la tardor de 1871 els Monet lloguen una casa en Argenteuil on
passarà una de les temporades més felices de la seva vida. Comprarà
un bot per a convertir-lo en taller flotant i realitzar nombroses
vistes al Sena en les que s'interessa per representar els efectes de
la llum i el color als paisatges. A finals de l'any 1873 es funda la "Societé Anonyme Cooperative d´Artistres Paintres, Sculpteurs, Graveurs" que té a Monet com a líder indiscutible. El 15 d'abril de 1874 inauguraven la primera mostra a les sales del
fotògraf Nadar, participant, entre altres, Boudin, Cèzanne, Renoir,
Monet, Sisley, Gautier, Pissarro, Bracquemond i Berthe Morisot. El grup rebrà de manera irònica i despectiva el nom
d'impressionistes a causa del títol de l'obra de Monet, essent el crític
Louis Leroy el responsable d'aquesta denominació. Durant l'hivern, Monet torna a París per a treballar en la sèrie
de l'estació de Saint-Lazare on l'atmosfera es convertirà en la
principal protagonista. L'estat de salut de Camille empitjora per moments i el 5 de
setembre de 1879 mor després d'una llarga convalescència. Monet
intenta evadir-se del dur cop pintant a pesar del llarg i fred hivern
en què fa els seus famosos desglaços. Les primeres diferències al sí del grup impressionista apareixen
en 1880 ja que Monet, Renoir i Sisley s'enfronten a Degas. Monet envia
els seus quadres al Saló i no participa en la cinquena exposició del
grup. A la tardor es trasllada a la costa normanda a on tornarà a l'any
següent, ara en companyia d'Alice i els nens. Entre 1881 i 1883 viurà en diverses localitats de la costa
normanda, interessant-se pels penya-segats i les escenes marines. A l'abril de 1883 Monet es veu obligat a abandonar el seu domicili
a Poissy a causa de les dificultats financeres. Es traslladarà amb la
seva família a Giverny, un poblet de 276 habitants entre París i
Rouen, iniciant una nova fase en què posarà en marxa les obres
mestres amb les que ha collit la fama que li correspon. A l'estiu havia acabat de realitzar les reformes necessàries. A la
recerca de nous motius d'inspiració va emprendre al desembre de 1883
un viatge al Sud, arribant fins a Marsella i Bordighera, en companyia
de Renoir. A la seva tornada a Giverny ambdós van visitar a Cèzanne
a l´Estaque però Monet va tornar a la costa italiana a l'any següent,
en solitari, ja que va sentir una especial atracció cap als
coloristes paisatges de l'entorn de Bordighera. A la seva arribada a França va oferir uns 50 quadres a Durand-Ruel
que en aquells moments travessava problemes financers, per la qual
cosa el pintor va haver d'acudir a altres marxants com Petit i Adolphe
Portier. La situació financera de Monet va millorar prou, si hem de creure
a Gauguin qui deia a la seva dona que Monet guanyava uns 100.000
francs annuals. A l'estiu de 1884 el va passar a la costa normanda amb
la seva família, tornant a Etrerat a la tardor per a realitzar una sèrie
de marines de clara tendència expressionista. La fama de Monet va pujant igual que la seva cotització. En 1886
serà l'última exposició impressionista (la vuitena) en la que Monet
no va participar, presentant deu quadres en la mostra de "Els
Vingt" a Brussel·les. El seu esperit viatger li porta a tornar a Holanda coneixent
Haarlem i la Haia i a Londres, entre 1886 i 1888. Precisament a
l'estiu d'enguany iniciarà una de les seves sèries més importants:
els pallers, sèrie en què es mantindrà ocupat fins a 1890,
realitzant bona part del treball al taller. Les plantes i el pont es convertiran en important motiu d'inspiració
durant els seus últims anys, iniciant les sèries en 1899 per a
continuar-les fins a la seva mort. El 16 de juliol de l'any següent contrauran matrimoni. Precisament
al febrer de 1892 havia iniciat la famosa sèrie de la catedral de
Rouen en la que estarà embrancat fins a 1894. Llogarà una casa
enfront del temple gòtic des de la finestra de la qual pintarà els
diferents efectes de llum sobre la seva portada i les seves torres. Bona part dels treballs realitzats en aquestes dates estan acabats
al taller, quelcom al que sempre s'havia resistit, retocant-los i fins
i tot destruint alguns d'ells. A Causa d'un accident, a l'estiu de
1900 perd temporalment la visió d'un ull. En 1909 Alice pateix una malaltia crònica i mor dos anys després,
el 19 de maig de 1911. La pèrdua de l'esposa suposarà per a l'artista l'inici d'una
etapa de soledat i dolor, buscant el refugi en la pintura, seguint ara
els records emmagatzemats en la memòria. En la major part de les
exposicions importants està present Monet i fins i tot l'estat compra
alguns quadres per a exposar-los en el Palais de Luxembourg. La culminació de l'èxit vindrà amb el suggeriment, per part d'un
grup encapçalat per Clemenceau, de l'execució d'una sèrie de
pintures amb nenúfars per a regalar-la a l'Estat. Des de 1914 fins al
final de la seva vida es dedicarà a treballar en aquestes obres que
seran emplaçades a l'hivernacle de tarongers de Tuileries, annex al
Louvre, el 1927, ordenant-se en cercle de manera que l'espectador té
la impressió d'estar al mig del jardí aquàtic. Aquest espai rep el
nom de la Capella Sixtina de l'Impressionisme. La vista de Monet empitjora des de 1919. Té por d'operar-se ja que
podria quedar-se cec. Quatre anys més tard serà operat de dues
cataractes i la seva vista es redueix considerablement, però continua
pintant la sèrie dels nenúfars, aïllat gairebé per complet. Sempre havia rebutjat la Legió d'Honor i l'ingrés en el "Institut
de France", la més alta institució francesa d'art i ciència. |
|
||||||||||||||||||||||