|
|
Segons la Teogonía hesiódica, Eros va ser engendrat al
mateix temps que Gea i sortit directament del Caos originari. En
paraules de Hesíodo, és "el més bell dels déus immortals,
afluixa els membres i de tots els déus i homes captiva el cor i la
prudent voluntat del seu pit". La tradició més estesa considera a
Eros fill d'Hermes i Afrodita. Van ser els poetes els quals donen a
Eros/Cupido el seu aspecte definitiu i més difós: se'ns mostra com un
nen alado que té per diversió intranquil·litzar els cors de déus i
homes, inflamant-los amb les seves torxes o ferint-los amb les seves
fletxes. Aquesta és la imatge que podem observar en el quadre de
Parmigianino que tenim a l'esquerra.Fins a aquí el que la tradició ens
transmet a propòsit del déu de l'Amor. La música rock, com no podia
ser d'altra manera, també dóna cabuda en els seus continguts a
diversos aspectes del déu Eros/Cupido, fonamentalment quan les cançons
desenvolupen històries amoroses, que és molt sovint.
|
TORNAR-HI