| Zeus és en la mitologia grega, déu
del cel i sobirà dels déus olímpics. Zeus correspon al déu romà Júpiter.
Segons Homer, es considerava a Zeus pare dels déus i dels mortals. No
va ser el creador dels déus i dels homes; era el seu pare, en el sentit
de protector i sobirà tant de la família olímpica com de la raça
humana. Senyor del cel, déu de la pluja i acumulador de núvols blandía
el terrible llamp. La seva arma principal era la égida, la seva au, l'àguila,
el seu arbre, el roure. Zeus presidia als déus en la forest Olimp, en
Tesalia. Els seus principals temples estaven en Dódona, en el Epiro, la
terra dels roures i del temple més antic, famós pel seu oracle, i en
Olimpia, on se celebraven els jocs olímpics en el seu honor cada quatre
anys. Els jocs de Nemea, al nord-oest de Argos, també estaven dedicats
a Zeus. Zeus era el fill menor del tità Cronos i de la titánida Reva i
germà de les divinitats Posidó, Hades, Hestia, Deméter i Hera.
D'acord amb un dels mites antics sobre el naixement de Zeus, Cronos,
tement ser destronat per un dels seus fills, els devorava quan naixien.
AL néixer Zeus, Reva va embolicar una pedra amb bolquers per a enganyar
a Cronos i va ocultar al déu nen a Creta, on es va alimentar amb la
llet de la cabra Amaltea i ho van criar unes nimfes. Quan Zeus va
arribar a la maduresa, va obligar a Cronos a vomitar als altres fills,
que estaven desitjosos de venjar-se del seu pare. Durant la guerra que
va sobrevenir, els titanes van lluitar del costat de Cronos, però Zeus
i els altres déus van assolir la victòria i els titanes van ser
enviats als abismes del Tártaro. A partir d'aquest moment, Zeus va
governar el cel, i els seus germans Posidó i Hades van rebre el poder
sobre el mar i el submon, respectivament. Els tres van governar en comú
la terra. |
|
TORNAR-HI