|
<<Pintura>> |
|
|
La pintura romana, igual que altres manifestacions artístiques, té el seu origen en la barreja entre la tradició etrusca i la influència de pintors grecs de l'escola d'Apel·lis. Si els etruscs usaven la pintura com una forma d'evocació màgica en les construccions funeràries, els romans farien d'aquest art un expressió pública per a retratar fets o personatges rellevants de l'època. També, i basant-nos en la quantitat de pintures murals trobades en les ciutats de Pompeya i Herculano, enterrades en cendra volcànica durant més de divuit segles, així com en els sòcols enterrats de la major part dels conjunts arqueològics romans, podem afirmar que la decoració pictòrica era no només freqüent, sinó tema comú en la vida quotidiana romana. Per desgràcia, la pintura és, de tots les expressions de l'art, la més sensible al pas del temps, pel que les restes de la mateixa són molt escassos. En Itàlia es conta amb les tombes etrusques i amb les restes de les ciutats de Pompeya i Herculano, on al trobar-se protegides de la llum del sol, la policromía dels frescos ha assolit sobreviure al pas del temps. Segons Vitrubio, la pintura romana va experimentar diverses fases de desenvolupament, des de la decoració de les parets amb teixidures que assemblessin marbres o columnes (estil de les incrustacions), passant per la recreació d'escenes teatrals, paisatgístiques, religioses o èpiques (estil arquitectònic), fins a la recreació de criatures monstruoses o objectes impossibles de la primera època imperial (estil ornamental). Posteriorment a Vitrubio, avançat el segle I, es va posar de moda un nou estil més abstracte (estil ilusionista). Existeixen mostres del primer estil pictòric romà, així com de pintures pertanyents als segles I, II i IV en els conjunts arqueològics de les primeres ciutats romanes de Hispania, com Itàlica, Mèrida, Tarragona o Astorga, així com en Almedinilla, la Alcudia, Alcolea del Riu, Osuna, Carmona, etcètera. La influència italiana es deixa sentir en l'aquest i sud penínsular. A partir del segle III, els corrents artístics procedents del nord d'Àfrica s'estenen per l'oest peninsular a través de la Via de la Plata. |
 |