|
Arquitectura |
|
L'arquitectura
romana, és expressió de funcionalitat y practicitat del esperit
que va portar a Roma a conwquistar i colonitzar el món conegut.
És evident que la influència grega i etrusca van marcar les bases
d'aquesta arquitectura, però la personalitat Romana li va dotar de
uniformitat i monumentalitat caracterìstiques. |
 |
|
De fet els ordenis grecs -jònic, dòric i corinti-, són emprats profusament, però no en una uniformitat, sinó combinandolas en un mateix edifici. Com a conseqüència apareixen dos nous ordres: el compost -barreja del jònic i del corinti- i el toscà, evolució del dòric. Com eixos fonamentals de l'arquitectura romana, podem destacar: |
 |
|
Com eixos fonamentals de l'arquitectura romana, podem destacar: |
|
|
|
· L'ocupació sistemàtica de l'arc i la volta -cupuliforme, mig canó, de forn o d'aresta- en les estructures, però no substituint a les formes gregues, sinó en general asociandolas. És segur que els grecs coneixien la construcció d'arcs mitjançant la col·locació de pedres en forma de tascó, però els seus tipus artístics no ho acceptaven. Van ser els romans els quals van utilitzar per primera vegada aquesta forma de construir. · Les proporcions són monumentals, són la representació de la grandesa de Roma. · Les arts decoratives, mosaics i frescos són imprescindibles. Els materials utilitzats van des de la pedra -silleria o maçoneria- al maó o a l'argamassa de formigó. Es van establir i van nomenar diversos sistemes d'aparells: opus caementicium, opus incertum, opus latericium, opus quadratum, opus reticulatum, opus signinum i opus vittatum. |
