|
Els constructors romans van ser els
creadors de tècniques de construcció, d´eines i de materials.
Els seus sistemes constructius es desenvolupen bàsicament entre el
segle II ad.C i el segle IV. Amb tot les seves aportacions van ser
incorporades durant segles.
L’ arquitectura romana neix del contacte amb dos sistemes
constructius pròxims: el sistema arquitectònic etrusc i el sistema
constructiu grec.
Del sistema arquitectònic etrusc incorpora entre d’altres coses els
arcs i les voltes de canó.
Del sistema arquitectònic grec les formes més clàssiques: el temples,
els ordres arquitectònics
D’aquesta barreja, amb les aportacions pròpies, sorgeix
l’arquitectura romana.
L’imperi romà era molt extens i amb grans concentracions urbanes.
Necessitava vies de comunicació, ponts, aqüeductes, circs,
amfiteatres, temples, banys públics, sistemes de clavegueram, termes,
basíliques…
Els romans creen tecnologia, innoven tècniques:
Descobreixen un roca (la putzolana) que convertida en pols i barrejada
amb calç produiex un material amb característiques semblants a les del
ciment. Aquest "ciment" serà molt útil per a la construcció
de murs i, sobretot, per a la construcció de voltes de canó i voltes
d´aresta.
Les eines utilitzades pels paletes romans han arribat quasi fins als
nostres dies.
Les construccions arquejades s’incorporen als diversos edificis:
ponts, arcs de triomf, amfiteatres , circs,
aqüeductes...
|
|