Tornar a l'index

TEMPLES

 

El temple era la morada inviolable del déu al qual estava consagrat. Només els sacerdots tenien accés al santuari. L'altar (ara), on s'oferien els sacrificis, estava sempre davant l'entrada. A l'interior només hi havia l'estàtua del déu, al voltant de la qual els sacerdots dipositaven  les ofrenes dels devots.
Els temples, generalment només tenien columnes a la façana davantera i són de planta rectangular.
El temple més important era el de la triada capitolina (Júpiter, Juno, Minerva) al Capitoli. Tenia un magnífic pòrtic amb tres fileres de sis columnes cadascuna. L'única estàtua humana que el Senat permeté posar a aquest temple fou la d'Escipió l'Africà.Segons les creences dels romans, els déus manifestaven llur voluntat o llur disposició davant les empreses humanes mitjançant prodigis (prodigium), fenòmens naturals difícils d'explicar lògicament. L'art d'observar, interpretar i conjurar els senyals divins era l'adivinació, que comptava amb diversos mètodes:

-Observació dels fenòmens de la natura: llamps, trons, pluges de sang...
-Observació del vol de les aus.
-Observació de l'apetit dels pollastres sagrats.
-Observació de les víctimes dels sacrificis.
-Interpretació dels somnis.
En la religió de Roma no es practicaven els sacrificis humans, mes que en casos de criminals. Als déus se'ls van dedicar santuaris (Aedicula) i Temples (Templum), i en alguns d'ells es trobava l'estàtua del déu corresponent.                                                                      La maledicció religiosa (sacer = excomunicació) tenia forta incidència en la vida del ciutadà romà. La maledicció la llançaven els déus contra el que incomplia certes normes: el marit que venia a la seva dona, o el pare que venia al fill; el fill o la nora que ferien al pare o al sogre; el patró que violava la fe jurada a l'hoste o al client. Independentment de la pena civil corresponent, els pontífexs llançaven l'anatema, que encara que era qüestió privada influïa moralment en les persones que creien cegament en això.                                     

L'anatema públic, més infreqüent, causaven gran commoció en la població. S’incinerava a la gent, tal com era dictat per la religió romana.

Tornar a l'index