Tornar-hi

SEGONS AL DÉU QUE ADOREN...

En honor de Júpiter Òptim Màxim. Es celebraven cada any des del 390 i des del 366 foren presidits pels edils curules.

Duraven 16 dies (4-19 de setembre) i el seu moment cumbre el constituía els idus (dia 13) amb un gran banquet, epulum, en honor del déu.

Mencionats per primer cop el 216 a.C i dedicat, com els anteriors, a Júpiter Òptim Màxim però de clar contingut plebeu; així estaven presidits pels edils del poble i es celebraven, durant catorze dies, entre el 4 i el 17 de novembre amb un epulum central el dia 13 d'aquell mes.

Jocs en honor d'Apolo des del 212 a.C. Celebrats al voltant del 13 de juliol i presidits pel pretor urbà des del 208.

Es desenvolupen en honor de Cibeles des del 191 al voltant del 4 d'abril i estaven presidits pels edidles curules.

Dedicats a honrar a Deres des del segle III. Constituien una celebració de clar caràctes plebeu. Presidits pels ediles plebeus es celebraven alvoltant del 19 d'abril.

Renovats entre el 241 i el 238 es van convertir en anuals des del 173. Duraven des del 28 d'abril al 3 de maig i eren presidits pels edils plebeus.

Celebrats per primer cop en el 249 en l'altar enfonsat aprop del Tiber i dedicats a Dis Pater et Proserpina com déus infernals; propiciaven la renovació del segle. Constitueixen un dels més clars exponents de les influències de la religió etrusca en les creences romanes: commemoraven el començament d'un nou saeculum de 110 anys i fou possiblement introduit en Roma per la gens sabina dels Valeris. Al llarg del temps transcurregut entre una celebració i altra les confería una importància particular. Des de la tercera celebració (17 a.C) la iniciativa d'August va introduir considerables modificacions rituals.

Tornar-hi