|
ESPECTACLES |
|
| A la Roma Imperial, els espectacles
no es reduïen a la simple afecció individual, celebracions populars o
tema d'oci: eren públics i constituïen un plaer comú a totes les
classes socials, fins el punt de convertir-se en un dels senyals
d'identitat més controvertits de la civilització romana.
Al amfiteatre es realitzaven diferents espectacles. La gent gaudia veient lluites de gladiadors, lluites contra feres i, a vegades, combats navals. |
|
|
ELS GLADIADORS |
|
|
|
Els combats de gladiadors es convertiren en l'espectacle preferit pels romans. Un home podia ser gladiador de tres maneres: per ser condemnat a mort o a treballs forçats, per ser un esclau castigat pel seu amo, o pel ser un ciutadà lliure que renuncia als drets de ciutadà (motius econòmics). Els gladiadors s'entrenaven a escoles especials. Hi havia diversos tipus de gladiadors, segons la vestimenta i les armes que portaven.
|
| Quan un dels lluitadors era
vençut demanava clemència al públic, que decidia perdonar-lo o
degollar-lo. Els vencedors obtenien una palma com premi simbòlic, rebien
regals i molts diners; rebre diverses palmes feia d'un gladiador una
autèntica estella. Per suposat, la majoria dels combats estaven
amanyats. L'expectació que causaven feien que el número de combats augmentés. El més famós fou l'ofres per August, en el que en vuit dies, intervingueren més de 10.000 gladiadors i a mesura que el combat avançava els esclaus tenien apilar els cadàvers i renovar la sorra perquè hi havia molta sang. |
|
|
LES LLUITES CONTRA FERES |
|
|
Les lluites contra feres consistien en l'exhibició d'animals
exòtics, lluites entre feres, i lluites entre feres i homes. Els animals eren enviats a Roma pels governadors de les províncies més llunyanes de l'Imperi. Amb Neró s'arribaren a sacrificar 400 ossos i 300 lleons en un sol dia. Alhora, en els cent dies que duraren els Jocs oferts per Tito per l' inauguració del Colisseu, van morir 5.000 bèsties i centenars de gladiadors. |
|
|
COMBATS NAVALS (NAUMAQUIES) |
|
|
|
Els romans celebraven representacions de
combats navals, de gran importància, durant l' època imperial. La seva
teatralitat, la seva megalomania i la seva crueltat eren pròpies d'un
règim totalitari.
Sens dubte els simulacres de combats navals, els més ostentosos i
espectaculars, i també, pel mateix, els menys usuals, fins al punt de
valer la pena l'atenció d'escriptors com Suetonio, Tàcito o Dión Casio,
que van transmetre a la posterioritat molts dels seus detalls. |
