Tornar-hi

Següent

TEATRES

El teatre romà era molt semblant al teatre grec. Molts teatres romans eren remodelacions de teatres grecs. La diferència es va establir entre la ubicació de l'escena i l'auditori. L'auditori romà no s'extenia més enllà d'un semicercle i estava unida amb l'escena per formar una sola escultura. 

Interiorment a la part superior de l'auditori existia una filera de columnes que suportava un sostre que cobria els seients superiors. També van existir teatres completament coberts, per exemple, el d' Odeón, per escoltar música. l'Escenari era, o bé una façana de columnes de tres parts, o un  mur llis sobre el que es construïa una escenografia.

 

El teatre en Roma fou menys representatiu que en Grècia. Les tragèdies i comèdies eren apreciades, sobre tot, entre les classes cultes, però el poble pla preferia altres varietats, com la pantomima.

Els actors (esclaus) s'agrupaven en companyies, dirigides per el dominus gregis, que interpretava els primers papers i també feia, de vegades, d'agent. La dura vida d'aquests còmics millorà amb la relaxació de costums de la societat romana i l'ajut que reberen dels poderosos.

Les funcions teatrals es realitzaven en el marge de temps en què es realitzaven els festivals, de temàtica religiosa. El

rebombori que es formava durant les representacions devia ser impressionant: el públic aclamaven als còmics, es portaven el seu propi menjar, i eren freqüents les baralles. Arribà un moment en què la gent acudia al teatre a tot menys a romandre en silenci, fet en què va contribuir que algun emperador, com Neró, que es presentava en secret  i estimular el xivarri d'entre el públic. Una vegada més el romà donava mostres dels seus gustos: decorats aparatosos, rebombori, sang...

Durant els festivals acostumaven a representar-se cada dia una tragèdia i una comèdia, adreçades amb pantomima i altres diversions entre acte i acte. Excepte a les pantomimes, les dones romanes acostumaven a anar a les funcions teatrals.

Tornar-hi

Següent