|
|
El 15 de març de l'any 44 a. de C. Cayo
Julio César, dictador de Roma i pontífex màxim, ser assassinat en la
Curia del teatre de Pompeyo on es reunia el Senat de Roma. Els líders de la conjura contra César van ser tres: Brut, Casio i Casca i segons ells deien "el seu esperit era el de Catón", l'esperit d'aquell boig seguia viu per a enverinar a aquests criminals. Brut era fill de Servilia, la més famosa amant de César i per tant nebot d'aquest funest i ridícul personatge anomenat Catón. Els romans murmuraven dient que Brut era fill de César. No ho era, però la veritat és que César l'estimava com a un fill. Encara que ell va viure tota la seva vida turmentat i humiliat per les murmuracions sobre la seva paternitat. Brut era nét de l'infame Servilio Cepión, el general romà que va trobar el famós Tresor de Tolosa en el sud de les Galias. |
| Un tresor que doblava a
l'estatal de Roma. Cepión ho va enviar A Roma custodiat per una cohort
de legionaris, però en el camí, la cohort sencera va ser assasinada
i el tresor va desaparèixer per a anar a parar a les mans de
societats fenícies en totes les quals Cepión tenia casualment accions.
Roma es va rebel·lar i va exigir que Cepión fos llançat des de la
roca Tarpeya, però el Senat, dominat pels amics de Cepión va condemnar
a aquest a l'exili, on poder gaudir tranquil·lament de tan immensa
fortuna. Per tant, Brut era un home immensament ric i es va dedicar a
prestar diners a ciutats arruïnant-les amb exorbitants interessos.
César l'estimava com a un fill. Després de la batalla de Farsalia
va recórrer el camp buscant-lo desesperat davant la idea de trobar-lo
mort. El va trobar tremolant de por sota un escut i li va enviar A Roma amb
la seva mare i ocupant-se que seguís una carrera política notable... I
ell li va agrair assassinant-li. Casio va estar amb César en la Guerra Civil, no obstant això, la cosa no va sortir com ell esperava. No va haver saquejos ni botins que repartir. César no va fer neteja d'enemics, per això van pensar que si mataven a César aconseguirien l'anhelat botí. Casca sempre va estar contra César. César li va perdonar la vida dues vegades durant la Guerra Civil, però ell no la hi voler perdonar. Era un tipus amb aires de mató de taverna que tenia més de gàngster que de senador de Roma. Tots ells ser vençuts en la batalla de Filipos per Marco Antonio i Octavio i van morir de la mateixa manera que havien viscut: amb covardia. Quan César va promulgar una llei per a tallar la corrupció ells es van alçar "ofesos". César era el seu major enemic perquè volia acabar amb el seu negoci de gent de poble. Per a César els habitants de les províncies eren iguals, i no esclaus. César es va enfrontar a l'oligarquia romana, una oligarquia corrompuda fins a la medul·la que només sabia fer una cosa: robar. Roma mai havia estat una democràcia però si és cert que havia un sistema en el qual les castes dirigents governaven amb una façana de democràcia, una façana que va funcionar fins que després de les guerres púniques i les conquestes les riqueses van inundar de riqueses Roma i van deslligar la cobdícia dels fins a llavors austers patricis que es van llançar a governar les províncies esprement-les fins a dur-se la seva sang. Homes com els Gracos, Mario i César van lluitar contra aquests depredadors i els seus sagrades "llibertats" basades en l'explotació dels més pobres, els més indefensos, precisament aquells que van donar a César obrint-li les seves ciutats i rebent-li amb flors. César no va ser cap sant, però els que tenia davant eren autèntics canalles dels pitjors imaginables. És molt trist que l'únic error que César cometés en tota la seva vida fora no agafar a tots aquests pocavergonyes, ficar-los a tots en un vaixell i manar-los a Sud-Àfrica. César no va prendre represàlies contra els seus enemics, no va haver execucions, ni confiscacions de béns, ni presó per als seus enemics. César va ser clement i ni tan sols els va expulsar dels seus càrrecs públics. Mentre César va tenir al seu costat a la seva guàrdia espanyola ningú es va atrevir a pensar en atacar-li. Els espanyols es trobaven vinculats a ell mitjançant la Fides, un pacte d'honor que vinculava les vides dels pactats. No obstant això, César va pensar que no podia passejar-se per Roma envoltat de guàrdies i va dissoldre la seva escolta. Era el moment de matar-lo. El 15 de març de l'any 44 aC, es va convocar una reunió del Senat en la qual es discutirien qüestions sobre la campanya contra els parts que César estava a punt d'emprendre tot just dies després. Així van decidir assassinar-lo aquest 15 de març durant la reunió del Senat. Seria fàcil, ja que César no tenia una guàrdia que el protegís i era l'última oportunitat abans que sortís d'Itàlia a trobar-se amb les noves legions que ja esperaven en Orient. Els canalles, a més de canalles eren uns bocamolles, pel que molts senadors van saber de la conjura. La nit del 14 al 15 de març Calpurnia, l'esposa de César, va tenir dolents presagis i a l'alba va pregar al seu marit que no anés al Senat. Tant va insistir que César va estar a punt de fer-li cas, però un dels conjurats va arribar i el va convèncer perquè no donés crèdit a les "supersticións de dona". César va sortir cap a la Curia de Pompeyo, lloc on es reunia el Senat. En arribar a la plaça de la Curia César va veure a un endeví que dies abans li havia profetitzat "César, guarda't dels idus de març". César, sempre optimista, es va acostar a ell i de va dir "Ja han arribat els idus". "Si, César - va respondre l'endeví-. Però encara no han acabat..." Un home es va acostar i li va lliurar un pergamí. " Llegeix-lo, César -li va cridar-. Llegeix-lo abans d'entrar en la Curia". Era una llista detallada de tots els conjurats, però César no va tenir temps de llegir-lo i va entrar en la Curia amb la llista a la mà. En aquest moment, un dels conjurats es va dur fora a Marco Antonio amb el pretext d'explicar-li una cosa important. Així apartaven a l'únic que hagués pogut defensar a Cèsar. Un altre dels conjurats es va llançar als peus de César suplicant que perdonés al seu germà . - El teu germà ha estat declarat culpable i condemnat pels seus delictes -va contestar César. El conjurat va agafar la toga trabea de César amb fermesa per a impedir-li moure's. - Què fas? - va replicar César- Estàs utilitzant la violència! En aquest moment un altre dels conjurats es va acostar per darrere a César i li va clavar el seu punyal en l'esquena. César es va tornar i es va defensar clavant-li el stilo que duia en el braç al traïdor, però van caure sobre ell els altre conjurats apunyalant-lo. César encara va tenir forces per a empènyer-los, però els carnissers es van llançar sobre ell apunyalant-lo amb ferotgia. Llavors, cobert de ferides, dessagnant-se, Cayo Julio César es va aixecar amb dignitat, es va col·locar la túnica perquè en caure cobrís les seves cames i, seguint un mil·lenari costum, es va cobrir el cap amb la toga per a no haver de veure el rostre dels seus assassins que van tornar a llançar-se sobre ell apunyalant-lio fins que va caure mort als peus de l'estàtua de Pompeyo Magne que presidia la Curia del teatre de Pompeyo.
Bruto Casca
|
|
