|
Cayo Juli Cèsar va nèixer el dia tretze de Juliol de l'any 100 a.C. i va ser assasinat el quinze de Març de l'any 44 a.C. Procedia d'una de les famílies patrícies més antigues, els Júliols. Gràcies a això va ser educat per grans mestres. Als dotze anys va ser nomenat Flamen Dialis (sacerdot de Júpiter) pel seu tiet Cayo Mario i obligat a casar-se amb Cornelia Cinilla. Va quedar orfe de pare als 14 anys i va ser perseguit i proscrit quan va negar-se a divorciar-se de la seva esposa. En la seva joventut va ser segrestat per pirates en un viatge per les illes gregues. Va ser alliberat després de pagar un alt rescat, venjant-se més tard al crucificar a tots els pirates del campament on havia estat segrestat i fent esclaus als nens i dones. |
|
|
Va anant agafant prestigi en els diferents càrrecs que va ocupar: cuestor, edil, pontífex màxim, pretor i propetor de la Hispània Ulterior.Va aconsegir un gran èxit polítical reconciliar als dos capdavanters rivals, Craso i Pompeyo, amb els quals es va aliar per contrarestar els seus enemics del Senat. L'any 59 a.C va ser triat cónsul i va guanyar una gran popularitat gràcies a les mesures que va augmentar: va repartir lots de terra entre veterna si desocupats, va augmentar els controls sobre el governadors provincials i va donar publicitat a les discussions del Senat. Va buscar la base per obtenir un poder personal absolut: es va fer concedir per 5 anys, prorrogats després eñ control de les provínices de la Gàl·lia Cisaplina, Gàl·lia Narborense i Iliria. César i Pompeyo es van convertir en rivals quan la filla de César, Julia, (casada amb Pompeyo) va morir. Entretant, César s'havia llençat a la conquesta de la resta de les Gàl·lies , que va completar i assegurar llençant dues expedicions a Britània i dues més a Germania. César va iniciar una gerra civil de tres anys (49-46) en la qual va resultar victoriós: va conquistar primer Roma i Itàlia; després va enavair Hispània i finalment es va dirigir a l'Orient, on s'havia refugiat Pompeyo . Va derrotar a Pompeyo prop de les costes gregues a la batalla de Farsalia. Perseguint-lo va arribar a Egipte, on va aprofitar per intervenir a la disputa succesòria de la família faraónica, posant-se a favro de Cleopàtra VII, amb qui va tenir un fill, Cesarion Ptolomeu XV, últim faraó de la dinastia Ptolemaica. Un cop va assassinar a Pompeyo a Egipte, Cèsar va continuar la lluita contra el partidaris d'aquest. Primer va haver de vènçer del rei de Ponto, Farnaces, en la batalla de Zela (47) que va definir amb la famosa sentència veni, vidi, vici (vaig arribar, vaig veure i vaig vèncer); després va derrotar el últims pompeyans que es resisitien a l'Àfrica (batala de Tapso) i als fills de Pompeyo a Hispània (batalla de Munda, prop de Còrdova, 45). Vencedor de la llarga guerra civil, Cèsar va fer als descontentaments repartinit dàdivas i recompenses durant les celebracions que va organitzar a Roma per la victòria. |
|
|
Un cop domiada la situació, Cèsar va acumular càrrecs i honors que van enfortir el seu poder personal: cònsul per deu anys, prefecte dels costums, cap suprem de l'exèrcit, summe sacerdot, dictador perpetu, si be va rebutjar la diadema reial que li va oferir Marco Antoni. El Senat practicament va desaparèixer. Va establir així una dictadura militar. La base de la seva autoritat consisitia en l'acumulació de poders que anteriorment havien estat repartits entre diverses magistratures. El rumor de que podia proclamar-se rei van fer que es formés un grup de republicans dirigits per Gayo Casio Longino i Marco Juny Brut. Els conjurats el van assessinar en el Senat el 15 de març de l'any 44 a.C. El seu successor va ser Octavi August, el seu nebot-net. |
 |
