| El Front popular guanya les eleccions i obté 257
diputats.
Per aquestes eleccions alguns grups polítics van firmar un pacte amb l'objectiu de presentar-se units a les eleccions com el Front Popular. Per altra part la dreta va tenir problemes per unir-se. La campanya electoral fou extremadament agressiva i va posar de manifest la divisió d'Espanya en dos blocs antagònics. El Front popular va aconseguir la victòria va re-emprendre la tasca reformista del primer bienni.
El Govern va estar presidit per Azaña i comptava amb membres de l'Esquerra Republicana i la Unió Republicana que tenia l'apogeu dels socialistes i comunistes.
Alcalá Zamora va continuar sent president de la República fins maig de 1936 quan fou destituït per les Corts i fou elegit Azaña com president de la República i Casares Quiroga com cap del govern. El Front Popular va iniciar la seva labor aplicant el seu programa electoral: es van restituir els càrrecs públics suspesos, es va restaurar la Generalitat de Catalunya, es va iniciar la tramitació dels Estatuts d'Autonomia del País Basc i Galícia, es van readmetre els treballadors acomiadats i represaliats per activitats polítiques o sindicals, la reforma educativa va rebre un nou impuls, i es va reanudar la reforma agrària amb una sèrie de mesures. Encara que el pacte del Front Popular existien dues tendències diferents dintre d'ell; els partidaris del reformisme democràtic i els partidaris d'un procés revolucionari. Després de les eleccions Largo Caballero va imposar una estratègia revolucionària en el PSOE, la UGT i les Joventuts Socialistes. El Partit Comunista defenia l'apogeu al govern republicà i la CNT va continuar impulsant els moviments revolucionaris. Amb aquestes actituds s'expliquen les actuacions revolucionàries d'un sector de l'esquerra i el clima de tensió que va desencadenar. Els sectors conservadors de la societat es van alarmar davant de la política reformista i es van decantar per la CEDA i al Bloque Nacional que formaren un veritable contra-poder mitjançant la insurrecció contra l'esquerra. El govern fou incapaç de frenar l'espiral de violència amb la que es va desestabilitzar l'equilibri democràtic. En la primavera de 1936 es va intensificar per ambdues bandes. Pel Bloc Nacional y la Falange es tractava d'un medi per a desestabilitzar el règim. Per això van comptar amb el recolzament d'alguns militars de La Unió Militar Espanyola que preparava una conspiració encara que el govern va allunyar de Madrid a generals sospitosos allunyant-los entre si, encara que la sublevació va seguir organitzant-se. En aquesta atmòsfera de tensió J. Calvo Sotelo va ser assassinat detonant un cop militar el 17 de juliol de 1936 que al fracassar va desembocar en una guerra civil.
|
