Anterior

Cant XXI

Aquil·les acorrala als troyanos, part cap a la ciutat i part cap al Janto (el Escamandro) i havent trossejat a molts en el riu, conserva a dotze joves vençuts, per a les exèquies de Pàtrocle (1-33). Aquí mateix mata a Licaón, fill de Príam a pesar de les seves súpliques (34-135); després a Asteropeo, cap dels peonios juntament amb uns altres d'aquell poble, havent-se lliurat de l'enfurit riu desigual en força (136-210). Continuava la matança fins que Janto, obstruït pel nombre de cadàvers, compadint-se, va manar que la seva llera es desbordés contra ell. Tot just s'escapava Aquil·les quan de nou havia de saltar; però el riu enfurit ho submergiria en les seves ones i perseguia al que tornava a escapar (211-271). Ja li faltaven les forces al que lluitava entre les ones, però Posidó i Atenea les hi augmentaven; llavors Janto que estava massa irritat, va cridar en la seva ajuda a Simóis, però Hera va cridar a Hefesto que va cremar el camp i al riu i ni les flames ho detenien si no les hagués augmentat la mateixa deessa (272-384). Es van iniciar després combats personals entre els altres déus: Llauris, Atenea, Afrodita, Febus, Posidó; Hera, Artemisa; Hermes, Latona (385-513). Després d'això tornen a l'Olimp els déus, excepte Febus qui es va dirigir a Troia, mentre Aquil·les feia estralls a través del camp i als altres els va empènyer la seva fúria cap a l'interior de la ciutat en la qual Príam va manar que es tanqués la porta (514-543). Perquè aquells no fossin delmats en la fugida, Apol·lo va detenir a Aquil·les introduciendoa Agenor, i després ell mateix disfressat sota l'aparença de Agenor, ho va enganyar fugint i així ho va allunyar de la ciutat (544-611).