|
L'Arc Tito |
|
|
|
L'Arc de Tito pot ser el resultat més feliç d'aquest assaig. En un matrimoni de perfecció i mestratge, l'estructura de dintel i l'arc de mig punt que, mecànicament, pertanyen més al divorci que a la conjunció, són acceptats i cadascun juga el paper que li correspon. Intercanvien força i bellesa sense que cap oculti a l'altre. |
| L'arc etrusc va disposar una altura equivalent a una vegada i intervé la de la seva amplària, mentre que en l'arc romà l'altura era el doble del diàmetre de l'arc. L'Arc de Triomf, per la seva bellesa, noblesa arquitectònica i per les seves proporcions pot tenir-se com una concepció mestra de l'arquitectura romana, no hi ha més que observar l'Arc de Tito, aixecat a Roma cap a l'any 80 d. de C. per a percebre aquesta apreciació i majestuocitat. |
|
| El
treball d'aquests dos arquitectes italians va ser tan curós i respectuós,
que és considerat com exemple en tots els tractats moderns de
restauració arquitectònica. Tot el caràcter i tots els supòsits que s'han atribuït a l'arquitectura romana, poden trobar-se en un anàlisi de l'Arc de Triomf. |
|
