|
Arcs del Triomf |
|
| El triomf és l'entrada solemne i
apoteosica a Roma d'un general victoriós, a qui la pàtria vol
recompensar els seus esforços, i reconèixer i premiar la seva tàctica
i el seu encert en el bon èxit de la guerra. Pròpiament és una festa
religiosa, un acte oficial d'acció de gràcies del vencedor a Júpiter
Òptimo Màxim, patró de la ciutat. És com una devolució gojosa a Júpiter
dels auspicis que en el dia de sortida de la ciutat va recaptar en
aquell mateix temple per a anar a defensar a la pàtria contra els
enemics que ja han estat derrotats. Les hores que se celebra el triomf
la ciutat està sotmesa a l'imperi militar; el triomfador que en aquell
moment puja al Capitoli és l'únic cap de l'Estat. El triomf no es concedia més que als magistrats i suposava en el moment de l'entrada la suprema prefectura sobre l'exèrcit. Ningú que no anés o cònsol, o impertor, o pretor podia ser rebut a Roma amb la apoteosi del triomf, encara que hagués aconseguit les majors victòries. |
|
| Els romans van percebre que l'arc de mig punt constituïa una forma geomètrica que portava la fermesa, repòs i elegància suficient, com per a assumir i subordinar a una estructura rectangular externa, carregada de helenisme, sense afeblir la força de la seva expressió. La forma que assoleixen aquesta conjunció, constituïx la major aportació de l'arquitectura romana a la composició de la façana. | |
| L'Arc de Tito pot ser el resultat més feliç d'aquest assaig. En un matrimoni de perfecció i mestratge, l'estructura de dintel i l'arc de mig punt que, mecànicament, pertanyen més al divorci que a la conjunció, són acceptats i cadascun juga el paper que li correspon. Intercanvien força i bellesa sense que cap oculti a l'altre. | |
| L'arc etrusc va disposar una altura equivalent a una vegada i intervé la de la seva amplària, mentre que en l'arc romà l'altura era el doble del diàmetre de l'arc. L'Arc de Triomf, per la seva bellesa, noblesa arquitectònica i per les seves proporcions pot tenir-se com una concepció mestra de l'arquitectura romana, no hi ha més que observar l'Arc de Tito, aixecat a Roma cap a l'any 80 d. de C. per a percebre aquesta apreciació i majestuocitat.. | |
| El
treball d'aquests dos arquitectes italians va ser tan curós i respectuós,
que és considerat com exemple en tots els tractats moderns de
restauració arquitectònica. Tot el caràcter i tots els supòsits que s'han atribuït a l'arquitectura romana, poden trobar-se en una succinta anàlisi de l'Arc de Triomf. |
 |
